ELS DIES MENTITS
Fins el 8 d’abril.
Obra de teatre sobre l’anorgàsmia
Escrita i dirigida per
Marta Aran
Fins al 8 d’abril
Una dona que ha viscut amb la seva mentida durant 15 anys. Una dona que ha intentat ordenar-la, meticulosament dia rere dia, en un calendari. Una dona que ha intentat que aquesta mentida mai surti al seu món real. Una dona que no té orgasmes. Una dona alliberada que sap ben poc de la seva sexualitat i del seu plaer, però que mostra a la societat, tot el contrari. Una dona, que se sincerarà per primera vegada davant de tothom.
Els dies mentits és un calendari de totes aquelles mentides que hi ha dins del món del sexe, les que ens diem a nosaltres mateixos, les que ens diuen els altres i les que acabem dient per sentir-nos integrats dins d’una societat sexualitzada. Unes mentides que fan la nostra vida més bonica i plaent però que, alhora, poden ser còmiques, absurdes i esquinçadores.
A partir de dones reals i anònimes i la seva experiència, s’ha escrit “Els dies mentits”, un monòleg on es parlarà de l’anorgàsmia i el tabú que suposa dins d’una societat on tothom ha de tenir una sexualitat plena per sentir-se integrat. Un text, escrit des de les mentides que ens diem i ens diuen.
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ
Marta Aran
REPARTIMENT
Lara Salvador
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ
Muguet Franc
ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Elisenda Pérez
DISSENY DE LLUMS
I ESPAI SONOR
Xavi Gardés
PROJECCIONS VÍDEO
Alejo Levis
IL·LUSTRACIÓ CARTELL
Marta Font
FOTO I TEASER
Roser Blanch
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
Sergio Matamala, Clara Cols
i Roser Blanch
COMUNICACIÓ I XARXES
Eli Riera
ADMINISTRACIO
Mario Berlinches
i Sergio Matamala
PREMSA
Clara Cols
DISTRIBUCIÓ
Elisenda Riera
CAP TÈCNIC SALA
Xavi Gardés
UNA PRODUCCIÓ DE
Flyhard Produccions S.L.
AMB EL SUPORT DE
ICUB – Institut de Cultura de Barcelona
i ICEC – Institut Català de les Empreses Culturals
AMB EL SUPORT DE
Gramona i Llibreria Montseny
DURADA
70 minuts
#elsdiesmentits
* Marta Aran substituirà a la Lara Salvador els dies 22 de març, 5 i 6 d’abril
Una vegada vaig llegir en un article la següent estadística: segons un estudi entre un 30 % i un 40% de les dones havien sofert algun tipus d’anorgàsmia i un 69% admetien haver fingit en les seves relacions sexuals.
Sempre havia sentit a parlar d’això, però en veure que era un percentatge tan elevat, em vaig preguntar si era realment així. En realitat, si preguntem a moltes dones – entre elles jo – segurament podrien admetre que han fingit en alguna relació sexual al llarg de la seva vida. Però, per què? Per què es fa servir aquest recurs com una cosa habitual? És la societat? Ens reprimim o en realitat és més difícil per les dones? Ho fem per l’educació que ens han donat?
Això em va fer investigar, a través d’una sexòloga, diferents casos d’anorgàsmia. Vaig poder trobar diferents perfils que admetien que tenien dificultats a l’hora d’arribar al clímax: dones que reprimien la seva sexualitat per vergonya, dones que no els interessava el sexe directament, dones grans, dones joves, dones que tenien una sexualitat molt activa però que no aconseguien arribar mai al clímax… Hi havia tants casos com dones al món. També vaig trobar casos d’homes amb anorgàsmia… Més dels que em pensava.
Vaig poder entrevistar a cinc dones que en algun moment de la seva vida havien passat per l’experiència de no poder tenir orgasmes. El que més em va sorprendre, però, d’aquestes converses, va ser que una de les coses que més les angoixava era la vergonya d’explicar-ho, i que de cara a la galeria o ho vivien en silenci sense mencionar mai el tema o mentien mostrant una realitat completament diferent del que estaven vivint. Per a elles, la seva situació era un tabú, un fracàs. Vivien, de portes enfora, una vida on no existia al seu “problema”.
Això em va donar eines per poder parlar d’aquest tema: sense entrar en els detalls més delicats o íntims, sinó a través dels seus pensaments, records, experiències, converses i totes aquelles coses que elles creien que els havia portat a la seva anorgàsmia. Totes les mentides que els havien dit de petites – o de no tan petites-, tot allò que havien cregut de l’amor i del sexe, el que elles havien dit a altres persones, ja fossin amigues, amants o familiars… I així vaig començar a escriure tots aquells dies, aquells records, aquells comentaris que feien i desfeien, la seva mentida.
I així es va crear aquest monòleg, a partir de tots els seus dies mentits mentre cercaven la seva veritat.
Marta Aran