Moltes dones que tenen un càncer de mama pateixen perquè, a més de la gravetat de la malaltia, també afecta les relacions de parella, ja que els genera molts problemes per tenir una vida sexual com la d’abans del tractament.

Se’n parla poc. És una qüestió gairebé tabú. Per ajudar aquestes pacients, a l’Hospital de Calella, al Maresme, han posat en marxa una consulta sobre sexe per a dones amb càncer de pit, que hem conegut al Catalunya al dia

La Joana Araque té 51 anys, i en fa dos va tenir un primer càncer de mama que ara s’ha reproduït. Ja amb la primera quimioteràpia va notar l’aparició d’indicis:

“Alguna cosa passava: se m’assecava molt la vagina i em feia mal quan anava a fer pipí. Pensava que era estrany, en vaig parlar amb les altres noies de la químio i em deien que sí, però res més, no em van dir res de problemes sexuals.”

Quan l’acabaven d’operar, i mentre estava en tractament pel primer tumor, va conèixer una nova parella. Li feia por que li veiés el cos perquè li havien tret un pit i estava plena de cicatrius:

“El primer cop que em vaig despullar davant seu, esperava a veure què passava. Però a ell no li va importar, va veure les cicatrius recents i no va passar res.”

Però aquesta situació no ha durat. Ara, quan se li ha reproduït el tumor, ho han deixat:

“Ell no ha assumit que ens tornem a trobar un altre cop sense poder fer sexe. Es pensava que ell no m’excitava, i no era així, a mi m’agradava molt, però jo no podia, m’era físicament impossible.”

La Joana està sorpresa perquè ningú en parla, d’aquest problema. Però callar i passar-hi de puntetes no el fa desaparèixer:

“Molts homes no es posen en la teva pell, no entenen el que estàs passant. És molt trist. El teu cos canvia, et cauen els cabells, tens cicatrius, dolor, t’infles. T’ho expliquen, però no ho saps fins que t’hi trobes.”

Ajuda a l’hospital

Des del mes de setembre està fent un altre cop quimioteràpia. A les companyes noves els diu que en parlin sense vergonya i que, si ho necessiten, demanin ajuda.

A la consulta de l’Hospital de Calella, la ginecòloga Maria Álvarez, que també és sexòloga, ha ajudat la Joana a reivindicar la seva sexualitat, tot i la malaltia, a entendre què li passa i com posar-hi solució.

El servei neix arran que la doctora detecta la necessitat que tenen aquestes dones de parlar dels problemes en les relacions sexuals, un aspecte que a les visites de seguiment no hi ha temps per tractar.

Després d’una primera visita perquè la pacient expliqui amb tranquil·litat com se sent, la doctora l’anirà guiant, donant-li consell o tractament mèdic, acompanyada, sempre que sigui possible, per la parella.

“És molt important que entenguin que han d’adaptar la sexualitat a la situació que viuen. Una dona que acaba de ser operada, està fent químio i es troba malament, no pot tenir segons quines pràctiques sexuals. Però la sexualitat va molt més enllà de la penetració o el coit. Podem fer sexe amb carícies, amb un massatge, una abraçada. Si la penetració fa molt de mal, hi ha moltes altres maneres de tenir plaer, les hem de buscar perquè en gaudeixin els dos membres de la parella.”

Entre els problemes més greus provocats pel càncer i el tractament hi ha la sequedat vaginal, el dolor quan es va al lavabo i es tenen relacions, vaginisme, i disminució de la libido. Per tot plegat, es redueixen les relacions. Però encara va més enllà, com explica la doctora:

“El càncer de mama afecta la part biològica, perquè els tractaments et deixen aixafat, la químio causa la menopausa precoç, pots rebre tractaments antiestrogènics…; la part psicològica, perquè tens càncer, pots tenir ansietat, depressió, el canvi en la imatge corporal, i també la part social, perquè canvien les relacions, especialment les de parella.”

Per a aquestes situacions, hi ha tractaments amb cremes i lubricants hidratants, però es consideren cosmètica i no tenen cap tipus de finançament. També hi ha el làser vaginal o les injeccions d’àcid hialurònic que es fan a centres privats i, per tant, també de pagament.

La Joana és valenta i no amaga les marques de la lluita que encara avui manté:

“Aquest estiu és el primer que m’he posat un biquini que deixava al descobert les cicatrius. La gent em mirava, però m’era igual. No és fàcil trobar dones que ensenyin aquestes ferides. Es tapen, com un estruç que amaga el cap sota l’ala.”