“DECLARACIÓ DE LA SOCIETAT CATALANA DE SEXOLOGIA SOBRE EL CONVENI D’ISTAMBUL”

El CONVENI D’ISTANBUL és un Tractat del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, fet l’any 2011 i que va ser firmat per 20 estats membres de la Unió Europea.
El CONVENI D’ISTAMBUL, a l’apartat referit a la violència sexual, deixa clar que “el consentiment s’ha de prestar voluntàriament com a manifestació de lliure arbitri de la persona considerat en el context de les condicions circumdants”. Per tant qualsevol acte sexual sense un consentiment explícit ha de ser considerat violació; i ja no serà necessària l’existència de violència, amenaces o aprofitament de la indefensió perquè un acte sexual sigui considerat violació.
També introdueix la figura penal de la “violació negligent” amb la que es penarà els que haurien de saber que la seva actuació no és consentida (per exemple, una o un menor que pugui semblar més gran, algú que està sota els efectes de l’alcohol…)

Fins ara, només 7 països han traslladat a les seves respectives legislacions el que recull el CONVENI D’ISTAMBUL: Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Islàndia, Xipre, Irlanda, Luxemburg. I a partir del 1 de juliol també s’hi afegirà Suècia.

La SOCIETAT CATALANA DE SEXOLOGIA, al ressò de les polèmiques que han generat els casos de sentencies amb els delictes de violència sexual, aportem la nostra opinió en els següents punts:
1. La importància que te el concepte del “consentiment”, sobre el que s’hauria de basar tot l’articulat relatiu als delictes de violència sexual.
2. La conveniència de deixar de fer distincions entre abús i agressió: qualsevol relació sexual sense consentiment és “agressió”; i en tot cas, a partir d’aquesta premissa, es poden establir gradacions en funció de la violència emprada.
3. La necessitat de que el Codi Penal tradueixi les propostes del CONVENI D’ISTAMBUL en una nova legislació com ja han fet altres països europeus.
4. Aquesta reforma del dret penal centrada en el consentiment podria tenir una important funció preventiva facilitant un debat social i polítiques públiques de millores en l’educació sexual escolar.