Diumenge, a les 21.55, a TV3

“El sexe ignorat”, la sexualitat de les dones a “30 minuts”

Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l’òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L’oblit de la ciència no és casual. Perquè la sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d’exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat, que la imatge d’un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.

Al desconeixement anatòmic s’hi suma un imaginari ple d’estereotips que costa molt de desterrar: “Les dones són més emocionals”, “Les nenes i les àvies no tenen sexualitat”. “Les dones tenen orgasmes sobretot durant el coit”, “O s’és heterosexual o s’és lesbiana”…

L’escola és el lloc on s’haurien de desmuntar aquests tòpics, però les lleis d’educació de Catalunya i d’Espanya no inclouen l’obligació d’introduir aquesta matèria als currículums i, amb sort, els alumnes en reben un taller de dues hores al llarg de tota l’ESO. Una situació que és a anys llum dels països nòrdics, on des de mitjans del segle passat la sexualitat ha entrat amb normalitat a les aules. Enmig d’aquesta falta de respostes, molts adolescents àvids d’entrar en un món que els atrau hi accedeixen a través de models pornogràfics en què rarament la dona busca activament el seu plaer.

La xarxa sanitària és l’altre gran dèficit. Es calcula que, pel cap baix, una de cada cinc dones té en algun moment de la vida dolor durant les relacions sexuals. Un home amb una disfunció sexual es deriva a un andròleg o un uròleg; les dones només poden esperar que l’atzar les porti a la consulta d’un dels pocs ginecòlegs o psicòlegs formats en sexologia, en uns estudis que la carrera de Medicina no inclou.

Al reportatge fem un recorregut per aquests dèficits i pels motius que els han fet aparèixer. Ens hi ajuda el testimoni generós de moltes dones que ens parlen de sexe, masturbació, culpa i desig amb una franquesa molt poc habitual.

Un reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro

Imatge: Txus Navarro

Producció: Jèssica Montaner

Muntatge: Xavier Bonet